Introducció

A Catalunya, com a moltes altres zones d’Europa, s’ha produït un abandonament molt intens i progressiu de l’activitat agrícola i ramadera des de la dècada del 1950. Això ha comportat que molts dels terrenys destinats a conreus hagin passat a ser terrenys forestals, primer com a herbassars i matollars, i finalment com a boscos.

Amb l’escassa gestió forestal de les darreres dècades a la comarca del Garraf, i en general, a gran part de Catalunya, s’ha anat acumulant una gran quantitat de biomassa als boscos, augmentant la superfície forestal, fet que és conseqüència directa de la poca rendibilitat econòmica de les explotacions forestals i a la reduïda sortida comercial de la seva fusta. El resultat és que els boscos es troben infra explotats.

Aquesta situació comporta un important augment del risc d’incendi, sobretot pel que fa a Grans Incendis Forestals, i que ja han afectat a la comarca del Garraf de manera important.